u/gamia123

Fa uns dies vaig acabar de llegir EL GUAL DE LA GUILLA d'Anna Starobinets. Encara l’estic processant, acomiadant lentament. Feia molt temps que un llibre no em marcava tant.

Situada en un lloc perdut i maleït entre la Manxúria i la Unió Soviètica, cap al 1945, acompanyarem en Maksim Kronin mentre es fa servir per un agent de les MORTES en un poble de mala mort on ningú no és qui sembla i on tothom rep el que es mereix. La història combina elements fantàstics amb una atmosfera extremadament realista sense que desencaixin gens.

M’encantaria conèixer en Maksim Kronin i veure en directe les meravelles. M’encantaria poder parlar amb la Liza i fer una abraçada a en Paixka. I fins i tot, veure de molt lluny-molt lluny-molt lluny, el Coronel Àristov.

No és una lectura fàcil. És inquietant, estranya i té un punt fosc que et deixa amb una sensació incòmoda però fascinant. Tot és molt cru, molt directe, i alhora ple de simbolisme. Una historia que m’ha fet patir molt per tots els personatges i amb un final d’impacte.

No sé si la recomanaria a tothom, però si t’agraden les històries fosques i un toc de realisme màgic/terror psicològic, crec que val molt la pena.

Algú més l’ha llegit? Algun llibre que us hagi marcat profundament? Què feu amb el buit que queda quan l'heu acabat?

Sabeu que Projecte Hail Mary ja és a les llibreries en català?

L’edició de Mai Més, traduïda per Lluís Delgado és una petita joia de col·leccionista, brilla en la foscor! Ara falta veure si podré dormir amb el llibre a la tauleta de nit...

Ideal tan per endinsar-vos-hi per primer vegada com per fer-ne una relectura.

I després, cap al cinema.

La premissa és senzilla: un dia, un policia i el seu gos estan perseguint un dolent i… explota una bomba. El cap del policia queda destrossat i el cos del gos queda molt malmès. Els metges decideixen fer una operació impossible i, amb cos de policia i cap de gos, neix… l’HOME GOS.

I amb aquesta lògica de joc de nens, on tot val si és divertit, comença la sèrie de còmics infantils de Dav Pilkey. I com que és realment divertit, els nens tenen ganes de continuar llegint: riuen sols, tornen enrere per repetir parts, ensenyen els acudits i, sense adonar-se’n, ja han acabat el llibre.

Els dibuixos són senzills, gairebé com si els haguessin fet els propis nens, i això encara ho fa més proper. De fet, també es converteix en una font d’inspiració perquè després vulguin crear les seves pròpies “aventures gràfiques”.

Pilkey, que també és l’autor del Capità Calçotets, del mateix estil però amb bastant més lletra, ofereix als nens una porta d’entrada a la lectura amb històries absurdes i inversemblants, però precisament per això fàcils de connectar. Combina el caos amb temes més profunds sense perdre mai el to desenfadat.

No és només que l’Home Gos els agradi, és que els parla en el seu idioma. Si teniu un nen que necessiti una empenteta amb la lletra d’impremta o a fer el salt a llibres més complexes, no busqueu mes.

Dalt d’un turó molt ben situat al costat del riu Ter hi ha el poblat ibèric de Sant Julià de Ramis, un jaciment que pot passar desapercebut, però que durant segles va ser clau pel control d’aquest territori.

Els primers ocupants van ser els ibers, que van construir un poblat fortificat. Encara es poden veure restes de cases i muralles. La seva posició dominant permetia controlar els accessos nord de l’actual plana de Girona així com les principals rutes de pas, cosa que el va convertir en un centre polític important habitat per les elits locals.

Amb l’arribada dels romans, Sant Julià de Ramis va continuar actiu però ja subordinat al nou poder. Amb la fundació de la ciutat de Girona, el protagonisme polític del poblat es va acabar i el poder es va desplaçar cap a la nova ciutat.

Durant uns quants segles el puig va quedar en segon pla, fins que en època visigoda, va recuperar importància amb una funció diferent, la defensa. En aquell moment s’hi va construir una fortificació militar que va tornar a posar en valor la posició estratègica del turó.

Avui, el Puig de Sant Julià de Ramis és un jaciment arqueològic a l’aire lliure, tranquil i agradable de visitar. Hi ha restes ibèriques, romanes i visigodes, panells explicatius i la bonica església dels Sants Metges, tot acompanyat de molt bones vistes, ideals per entendre per què aquest lloc va ser ocupat una vegada i una altra al llarg de més de mil anys.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_de_Sant_Juli%C3%A0_de_Ramis

https://www.ddgi.cat/revistadegirona/recursos/2016/0296_094.pdf