r/llibres

Fa uns dies vaig acabar de llegir EL GUAL DE LA GUILLA d'Anna Starobinets. Encara l’estic processant, acomiadant lentament. Feia molt temps que un llibre no em marcava tant.

Situada en un lloc perdut i maleït entre la Manxúria i la Unió Soviètica, cap al 1945, acompanyarem en Maksim Kronin mentre es fa servir per un agent de les MORTES en un poble de mala mort on ningú no és qui sembla i on tothom rep el que es mereix. La història combina elements fantàstics amb una atmosfera extremadament realista sense que desencaixin gens.

M’encantaria conèixer en Maksim Kronin i veure en directe les meravelles. M’encantaria poder parlar amb la Liza i fer una abraçada a en Paixka. I fins i tot, veure de molt lluny-molt lluny-molt lluny, el Coronel Àristov.

No és una lectura fàcil. És inquietant, estranya i té un punt fosc que et deixa amb una sensació incòmoda però fascinant. Tot és molt cru, molt directe, i alhora ple de simbolisme. Una historia que m’ha fet patir molt per tots els personatges i amb un final d’impacte.

No sé si la recomanaria a tothom, però si t’agraden les històries fosques i un toc de realisme màgic/terror psicològic, crec que val molt la pena.

Algú més l’ha llegit? Algun llibre que us hagi marcat profundament? Què feu amb el buit que queda quan l'heu acabat?

📚 No albiro el bosc
✍️ Isabel del Río
🖨️ Mai més
🖼️ Esther Sanz

L’Eloise, la protagonista d’aquest llibre, fuig d’una distopia futurista cap a un entorn rural brutal i despiadat on retrobar-se amb ella mateixa.

Si una paraula serveix per descriure aquest llibre és dualitat. Natura enfront de tecnologia, present i passat, humans contra… bé descobriu vosaltres a què s’enfronten els humans.

Isabel del Río ens sorprèn a cada capítol d’aquesta història de terror rural amb pinzellades lovecraftianes. Deixeu que la natura us abraci.

Aquesta és la sinopsi:

>El buit de la realitat on viu empeny l’Eloise cap al passat, al record d’un poble de muntanya, d’una casa abandonada després de la mort del seu avi per la por als fantasmes. Però el viatge no serà el que s’esperava, tampoc el que s’hi trobarà més enllà de la bombolla estacionària, als oblidats per la PanKloé, on el llindar sembla massa proper. La desaparició d’una nena del poble posarà alerta la Clara, la guardaboscos que ha viscut tot el canvi en primera persona i ara haurà de lluitar contra la foscor d’un present que evoluciona massa de pressa.

Sabeu que Projecte Hail Mary ja és a les llibreries en català?

L’edició de Mai Més, traduïda per Lluís Delgado és una petita joia de col·leccionista, brilla en la foscor! Ara falta veure si podré dormir amb el llibre a la tauleta de nit...

Ideal tan per endinsar-vos-hi per primer vegada com per fer-ne una relectura.

I després, cap al cinema.

A Dune Frank Herbert va dir:

Fa temps, els homes van confiar el pensament a les màquines amb l’esperança d’alliberar-se. Però això només va permetre que d’altres homes els esclavitzessin amb l’ajut de les màquines.

Què en penseu?

La premissa és senzilla: un dia, un policia i el seu gos estan perseguint un dolent i… explota una bomba. El cap del policia queda destrossat i el cos del gos queda molt malmès. Els metges decideixen fer una operació impossible i, amb cos de policia i cap de gos, neix… l’HOME GOS.

I amb aquesta lògica de joc de nens, on tot val si és divertit, comença la sèrie de còmics infantils de Dav Pilkey. I com que és realment divertit, els nens tenen ganes de continuar llegint: riuen sols, tornen enrere per repetir parts, ensenyen els acudits i, sense adonar-se’n, ja han acabat el llibre.

Els dibuixos són senzills, gairebé com si els haguessin fet els propis nens, i això encara ho fa més proper. De fet, també es converteix en una font d’inspiració perquè després vulguin crear les seves pròpies “aventures gràfiques”.

Pilkey, que també és l’autor del Capità Calçotets, del mateix estil però amb bastant més lletra, ofereix als nens una porta d’entrada a la lectura amb històries absurdes i inversemblants, però precisament per això fàcils de connectar. Combina el caos amb temes més profunds sense perdre mai el to desenfadat.

No és només que l’Home Gos els agradi, és que els parla en el seu idioma. Si teniu un nen que necessiti una empenteta amb la lletra d’impremta o a fer el salt a llibres més complexes, no busqueu mes.