r/Croniques

A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energètics complementaris al carbó. Per això va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Berguedà, estaven impregnades de betum.

A diferència dels pous de petroli convencionals, on el líquid brolla a pressió, aquí el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de roques bituminoses.

Per extreure'l, calia picar la pedra i processar-la. Aquest va ser l'origen de la mina subterrània de petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà, coneguda popularment com la mina dels francesos, que va protagonitzar un dels episodis més singulars de la industrialització catalana.

Per què pràcticament ha desaparegut la mineria a Catalunya?

Si en voleu saber més:

Podcast "En guàrdia":

3CAT: https://www.3cat.cat/3cat/la-mina-de-petroli-de-riutort/audio/1275048/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/5aers9Q5bKqYhJD4yjeWdw?si=aLpmawOATlCbSL6lTjSnjg

Apple Podcast: https://podcasts.apple.com/es/podcast/la-mina-de-petroli-de-riutort/id206349925?i=1000758040043

Si la voleu visitar: https://pedratour.com/st-tour/mina-de-petroli-de-riutort/

T'has convertit en emperador romà l'any 117 DC. Què faries diferent per evitar la caiguda de Romà el 476 DC?

Si voleu repassar la història de Romà abans mireu aquest article:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l'Imperi_Rom%C3%A0

La península de l’Esquerda constitueix un jaciment clau per entendre l’evolució del poblament a Osona des del bronze final fins a la baixa edat mitjana. Les primeres ocupacions, al segle VIII aC, es manifesten en fons de cabanes i ceràmica dispersa, indicant un assentament inicial encara poc estructurat. Amb l’arribada del món ibèric, entre els segles V i IV aC, l’indret es transforma en un oppidum fortificat, amb muralles, tallers i una clara organització urbana, probablement identificat amb l’Ausa dels ausetans.

La seva posició estratègica afavorí el comerç amb la costa i la seva implicació en conflictes com les guerres púniques. Tot i la destrucció parcial del poblat, aquest es reconstruí i perdurà fins al segle I aC, moment en què la romanització provocà el seu abandonament en favor de la plana. Durant el període visigòtic, el lloc recuperà protagonisme defensiu amb la construcció d’una nova muralla i sitges, sota el nom de Roda Ciutat.

Posteriorment, en època carolíngia, es consolidà com a punt estratègic dins la línia defensiva del Ter, tot i episodis destructius com la revolta d’Aissó. A partir del segle X, amb la reorganització del territori, es documenta una nova ocupació vinculada a l’església de Sant Pere. Finalment, durant la baixa edat mitjana, el nucli creix al voltant de la sagrera fins assolir el seu màxim demogràfic, abans d’entrar en declivi per conflictes feudals i el trasllat progressiu de la població cap a l’actual Roda de Ter.

Us agrada l'època Ibèrica?

Si en vols saber més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic_de_l%27Esquerda

Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis més brutals i, en aquells moments, decisius de la guerra dels Segadors. Després de la derrota hispànica a Montjuïc, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montjuïc hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, però ara, mesos després, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estratègic i una clau logística del país i havia quedat sota el domini hispànic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos.

Si en voleu saber més:

-Guerra dels Segadors: https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Segadors

-República Catalana de 1641: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana

-Setge de Tarragona de 1641: https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Tarragona_(1641)

-Batalla de Montjuïc: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Montju%C3%AFc_(1641)

Podcast d'en guàrdia! del setge:

3Cat: https://www.3cat.cat/3cat/el-setge-de-tarragona-de-1641/audio/1276529/

Spotify: https://open.spotify.com/episode/07Q5nboORCSoGTJhqWZcdU?si=tzGcXnx_QLqmzjsJ28Hw7w

Té lògica que escollissin Constantinoble com a capital de l'orient.

Font: https://x.com/EmpiresPod/status/2036174690818179374/photo/4

La dèria per arreplegar, col·leccionar, classificar i mostrar va donar productes històrics ben curiosos, com la moda dels gabinets de curiositats que va recórrer l’Europa d’època moderna.

Essencials entre els segles XVI i XVIII, van ser precursors dels museus públics moderns.

Un exemple a Barcelona és el Gabinet del Col·leccionista del Museu Marès, que conserva l'atmosfera de les antigues col·leccions.

Podcast:

Youtube : https://www.youtube.com/watch?v=BWEw-L1PAOE

Ivoox : https://www.ivoox.com/535-els-gabinets-curiositats-i-els-audios-mp3_rf_170539658_1.html

Spotify: https://open.spotify.com/episode/2naEZqCOzPtpwuUDn7zUOX

Al neolític es va iniciar la domesticació de les quatre principals espècies ramaderes productores d'aliments: ovelles, cabres, bous i porcs. Aquest procés es va donar per primera vegada al Pròxim Orient, a la zona de l'actual Síria, al sud-est de Turquia i a l'Iraq.

Espècie	Data aproximada	Lloc de domesticació
Gos	15000 aC	Àsia oriental
Ovella	8500–6500 aC	Pròxim Orient
Cabra	8000 aC	Pròxim Orient
Bou (bestiar)	8000 aC	Pròxim Orient / Índia
Porc	7000 aC	Xina / Europa
Gall	6000 aC	Àsia sud-oriental
Cavall	4000 aC	Estepa eurasiàtica
Ase	5000 aC	Àfrica del Nord
Llama	3500 aC	Andes (Perú)
Gall dindi	500 aC	Mesoamèrica (Mèxic)

Podcast sobre la domesticació:

3Cat: https://www.3cat.cat/3cat/la-domesticacio-danimals-al-neolitic/audio/1274406/?ext=SM_WP_F4_CE24_

Spotify: https://open.spotify.com/episode/2EfPYHGZga2mudEyLcXAMe?si=3db081001d4d4250

Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Domesticaci%C3%B3

Imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estendard_d'Ur

El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, però en el canvi de segle cada vegada més sectors de la societat qüestionaven el règim autòcrata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari julià utilitzat a Rússia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg, que implorava millors condicions de vida. A partir d'aleshores es van multiplicar les vagues, les protestes i els motins per part de camperols, obrers industrials i la classe mitjana urbana. Havia pres la flama de la Revolució del 1905.

Les conseqüències d’aquella revolta van ser profundes, tot i que no van suposar la caiguda immediata del règim. Davant la pressió social creixent, el tsar Nicolau II es va veure obligat a fer concessions amb el Manifest d’Octubre de 1905, que prometia llibertats civils bàsiques i la creació d’un parlament, la Duma. Tanmateix, aquestes reformes van ser limitades i sovint revertides o controlades pel mateix tsarisme, mantenint intacta bona part del poder autocràtic.

Malgrat el fracàs relatiu de la revolució, el règim va quedar greument erosionat. Es va consolidar una oposició política més organitzada, es van reforçar els moviments revolucionaris —incloent-hi bolxevics i menxevics— i es va estendre la desconfiança envers la monarquia. A més, els moviments nacionals dins de l’imperi van guanyar força, especialment en territoris perifèrics com Finlàndia, que va aprofitar la feblesa del règim rus per ampliar la seva autonomia. Aquest procés culminaria anys més tard, en el context de la Revolució de 1917, amb la declaració d’independència de Finlàndia.

En aquest sentit, la Revolució de 1905 va actuar com un precedent clau que va assentar les bases per a les revolucions de 1917, que acabarien definitivament amb el règim tsarista i transformarien profundament Rússia.

Si us interessa el tema o si voleu posar la vostra perspectiva, ja sabeu!

Article de la viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_russa_de_1905

Podcast en guàrdia sobre el tema:

3Cat:

https://www.3cat.cat/3cat/la-revolucio-del-1905/audio/1273619/

Apple podcast: https://podcasts.apple.com/lu/podcast/la-revolució-del-1905/id206349925?i=1000755357590

A principis del segle XV, la Corona d’Aragó es trobava en una cruïlla històrica. Amb l’arribada de la dinastia Trastàmara després del Compromís de Casp, el nou rei, Alfons V, necessitava legitimar-se i demostrar que era un digne successor del Casal de Barcelona.

I per fer-ho, va posar la mirada en el vell somni mediterrani: el Regne de Nàpols. Un territori ric i estratègic, però governat per una reina imprevisible i una noblesa molt poderosa. El que havia de ser una expansió natural es va convertir en una odissea de més de vint anys, marcada per aliances fràgils, setges eterns i la lluita constant contra les potències de Gènova i França. Una aventura que portaria la Corona a patir, l’any 1435, un dels desastres navals més greus de la seva història.

L’any 1435, Alfons el Magnànim era un rei derrotat i presoner del Duc de Milà. Tot semblava perdut per a les aspiracions italianes de la Corona d’Aragó a Itàlia.

Així i tot, en un gir de guió digne de la millor diplomàcia, el monarca va saber transformar el captiveri milanès en una aliança i el fracàs a la Batalla naval de Ponça en l’impuls definitiu per conquerir el tron de Nàpols.

A partir d’aquí, comença una nova etapa: la conquesta final de la capital amb una estratègia digna de pel·lícula, la creació d’una cort humanista que il·luminaria Europa i la pacificació d’una Itàlia en constant conflicte gràcies a la Pau de Lodi.

Sèrie de Podcasts de les Portes de Troia Part1 i part 2:

Youtube:

Part 1: https://youtu.be/0891RN4NMwQ?si=OEKinsvbf2-4wWTy

Part 2: https://youtu.be/HBwM4Jqa1eA?si=jcm2636_tEEa6ed7

Spotify:

Part 1: https://open.spotify.com/episode/1nlIf5RGz1WpqxXd67UOs3?si=hwdd0PFtQ8yLD2IJbt1xrg

Part 2: https://open.spotify.com/episode/0pVv9zL2gnSr8Op2XXzFNj?si=3aj4JHeeT8mshroLBJTviQ

Ivoox:

Part 1: https://go.ivoox.com/rf/167619144

Part 2: https://go.ivoox.com/rf/169706840

Article de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_del_Regne_de_N%C3%A0pols

Apropar-se a les mitologies és una cosa ben difícil. Fer-ho des d’una vessant erudita o academicista porta a convertir un corpus mitològic en una mena de tertúlia de saló on s’ha buidat de contingut l’aspecte més essencial de qualsevol història viva: el fet de ser viscuda i compartida; ser, a la vegada, origen i final d’històriques que es modifiquen al ritme del pols de les societats que les generen. 

Un dels autors que millor va entendre la concepció mitòlògica va ser en John Ronald Reuer Tolkien, l’autor del Hobbit, el senyor dels anells i el Silmaril·lion. Al llarg de les seves pàgines va desplegar davant dels nostres ulls un món viu i ric que bevia de la llarga tradició mítica europea. Va saber agresolar elements tals com la cultura celta, el món anglosaxo, els mites nòrdics o els contes de fades i els va dotar d’una profunditat històrica, literaria i filològica que encara avui sembla impossible. 

Podcast de A les Portes de Troia:

Youtube: https://youtu.be/GLZ10KDwVNU?si=E9ysKlC8Xe0WHdZZ

Spotify: https://open.spotify.com/episode/08DmhjdR4RUKqKiDeYr0LJ?si=duKXjH-HTMydXCz70N2cFA

Ivoox: https://tolkiengateway.net/w/images/5/5c/Pauline_Baynes_-_A_Map_of_Middle-earth_%28color%29_2.jpg

Imatge: https://tolkiengateway.net/w/images/5/5c/Pauline_Baynes_-_A_Map_of_Middle-earth_%28color%29_2.jpg